dissabte, 14 de febrer del 2009

Trencant amb el fals oci

Obro aquest espai per tal de retrobar una antiga afecció, la d’escriure. El nostre món, ple de monotonia, té poques sortides, i una d’aquestes és la literatura. Et permet viatjar tan lluny com vols, i explotar la teva imaginació al 99%, i no només això, sinó ser el creador del teu propi món, decidir Què, Quan, Com, On, i el Per què, ser com les tres Moires de la mitologia grega (Cloto, Làquesis i Àtropos) i decidir la vida de les teves pròpies creacions.

Malauradament un acaba quedant-se atrapat en la teranyina de la realitat, i finalment deixa les coses que li permeten alliberar-se de la feixuga vida, canviant-les pel fals oci de la comoditat, la facilitat i la rapidesa.

Així, i amb idees per a escriure un llibre -o si més no, intentar-ho- queda inaugurat aquest petit espai, “El hombre de Pintura”.  

(Més endavant explicaré la increible història de l'home de Pintura).

2 comentaris:

  1. l'home de pintura.. imagino algú que viu d'un quadre.. algú que necessita dels altres per fer-se i refer-se, i que cerca la pau a pincellades.. segurament cada dia s'hagi de completar una mica més i busqui l'equilibrio entre color i color.. Potser és trist. Potser no.
    Fa molt, jo pintava.. a l'oli. Potser hauria de tornar-hi.


    :)

    ResponElimina
  2. Doncs espero que aquest espai et serveixi al màxim i practiquis tot allò que tinguis ganes de practicar.
    Hi ha poques sensacions comparables a teixir un mon de paraules.

    I res, només axò et desitjo moltes alegries amb el blog i ja saps que a partir d'ara tindràs un lector tan habitual com pugui!


    Cuida't molt!

    ResponElimina