És l'ésser que estem creant, un cos inert que no és capaç de reaccionar per si mateix, sinó que necessita d'un impuls extern per activar-se. No actua per les seves pròpies conviccions. Digues d'aquell que mai superarà la quarta escala de Maslow, el reconeixement.
Naixem amb unes ganes impertorbables de descobrir, de veure món, d'investigar, encuriosits pel que ens rodeja. I màgicament, quan sortim del fantàstic sistema educatiu, només som vulnerables a la motivació extrínseca, i encara gràcies.
Estudiem per comprar-nos una moto, treballem per a ser remunerats, ens lluïm en els nostres afers per a ser reconeguts i admirats, donem diners als pobres que demanen per a treure'ns de damunt els remordiments, i fem grans donacions a ONG per a netejar la consciència i quedar millor que Anglaterra.
La motivació és allò que ens impulsa a moure’ns, a lluitar per aconseguir quelcom. Si no la podem crear nosaltres mateixos, què farem el dia que cap objecte, cap finalitat, cap recompensa ens inciti a continuar?
Com serem capaços d'aixecar el cul del sofà el dia que haguem eliminat l'últim rastre de la consciència, que no sapiguem el significat de tenir remordiments, que ens creguem admirats per la gent que estúpidament ens envolta, que haguem assolit el súmmum de lo material?
No, no ens mourem, i ens podrirem, si es que no ho estem ja, i no som cadàvers ambulants que s'han aixecat del seu son profund perquè alguna cosa brillant es belluga i ens enlluerna.
La motivació intrínseca, en canvi, és aquella que un mateix por crear-se, i no fa falta dir, que és la que funciona millor.
Estudia perquè t'agrada, perquè vols aprendre. Treballa per a fer un bé, per a realitzar-te a tu mateix. Participa en la societat, i ajuda als més necessitats, perquè somnies en un món millor.
Somnia i crea sense esperar recompensa a canvi, ni aquí, ni al cel. No esperis que els alumnes t'estudiïn en els inútils llibres de text, ni que fiquin el teu nom en una plaça. Fes-ho perquè ET DONA LA GANA, i per al benestar dels que t'envolten.
Sigues HUMÀ.
